Conclusions finals- (II)

Adjunto a continuació els resultats de l'avaluació tecnològica del meu miniprojecte final:

"L’avaluació tecnològica es fa en base als tres moments que ha de comportar tot procés de disseny tecnològic (també en tecnologia de l’educació):planificació, acció i reflexió.

Planificació: El disseny d’aquest miniprojecte s’ha planificat a priori prenent com a guió les pautes de la fitxa sol•licitada pel consultor i fonamentant-lo en els criteris psicopedagògics apresos en aquesta assignatura. Posteriorment al lliurament de la fitxa però abans de començar les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb l’alumna, s’ha concretat i detallat més alguns aspectes de la fitxa del projecte com poden ser el nombre dels agents personals implicats, els recursos telemàtics a consultar, part dels qüestionaris a completar per part de l’alumna...De cara a futurs dissenys, caldria repetir a consciència aquesta fase del procés.

Acció:Durant el procés d’ensenyament –aprenentatge s’han fet algunes modificacions del disseny inicial, des de la perspectiva d’una avaluació formativa i a partir de les informacions i posicionaments proporcionats per l’alumna. Així, s’ha restringit la consulta a pàgines web de pagament per crear noves webs d’acord amb les intencions de l’alumna, s’han fet adaptacions en el qüestionari de planificació final (requerint una explicitació més gran de l’opció tecnològica emprada), s’ha explicitat el motiu d’algunes accions pedagògiques per tal d’afavorir la seva comprensió per part de l’alumna, s’ha modificat el plantejament pedagògic de les opcions de promoció de la web per falta de temps, s’ha eliminat un tractament amb més profunditat de les habilitats de treball en equip d’acord amb el posicionament de l’alumna....Pensant en possibles dissenys futurs, potser caldria considerar que cada situació d’ensenyament i aprenentatge és particular i que no es poden preveure totes les situacions que poden sorgir durant l’acció: cal ser conscients de que hi ha un cert marge de flexibilitat que comporta improvisació hàbil en cert sentit.

Reflexió:A posteriori de la realització de l’activitat, cal avaluar que la crítica principal que es pot fer a aquest disseny tecnològic és el fet de no haver treballat dins la Zona de Desenvolupament Pròxim en el plantejament de la recerca d’informació sobre com realitzar la pàgina web, amb el resultat comentat per l’alumna d’abrumar-la amb el plantejament de formes complexes per crear una pàgina web. Hauria estat millor proporcionar per part del docent una visió general d’aquest projecte complexe i guiar-la més directament cap a formes més senzilles i assequibles per l’alumna. Aquesta errada demostra que el dissenyador del miniprojecte ha caigut en una exageració pròpia del mite de la societat de la comunicació: certament, es poden fer moltes coses amb la tecnologia, però no tot és senzill i immediat i hi ha diferents nivells d’assoliment de domini de la informàtica reservant un paper molt important per als autènticament experts i professionals. Plantejar que tot és senzill ajuda a motivar als aprenents de TICs, però no ha d’ocultar la realitat de que els dissenys i execucions complexes requereixen força temps i domini que no es poden improvisar. En realitat, aquesta errada suposava tenir un plantejament més propi de models tradicionals d’educació (oferint molta informació per part del docent per tal de que la treballés l’alumna) i no aplicar, en realitat, el model d’aprenentatge a partir de problemes que es sol•licitava per aquest miniprojecte. Malgrat els esforços realitzats calia una tasca més gran de contextualització dels aprenentatges, d’avaluació de la situació d’ensenyament i aprenentatge concreta, i d’adaptació a les autèntiques necessitats de l’aprenenta, no només a nivell inicial de plantejament del problema, sinó també al llarg de tot el procés. En aquest sentit, probablement hauria estat més optimitzador del treball fer un seguiment més estret del procés de creacio de la web, oferint una bastida amb més detalls i fases del procés que guiés en major mesura a l’alumna. De cara a futurs dissenys tecnològics caldria tenir molt en compte aquesta qüestió i millorar-la noablement.

També es pot analitzar breument el propi procés de disseny tecnològic efectuat per l’alumna. El docent li va plantejar una bastida força completa per guiar aquest disseny, acció i reflexió, fins al punt de que l’alumna es va queixar reiteradament d’una sobrecàrrega de feina de planificació i reflexió: manifestava una tendència a privilegiar l’aprenentatge de procediments sense fonamentar-los adequadament ni reflexionar posteriorment sobre ells. Malgrat això, he mantingut les activitats previstes perquè considerava que, en el disseny tecnològic, com era el cas que ens ocupava (el disseny d’una pàgina web) no es pot permitir una deriva com aquesta, que portaria a la tecnologia per la tecnologia sense adequar-la a l’usuari ni a l’efecte que pot tenir després de la seva implementació. Fins i tot l’errada anterior en el meu propi disseny del miniprojecte que he manifestat en paràgrafs anteriors i que va abrumar a l’aprenenta s’explica per un excés de priorització dels criteris tecnològics maximalistes en detriment del criteri psicopedagògic i tecnològic: com a mínim, he intentat que l’alumna no caigués en la mateixa errada. És un indicador encoratjador de l’assoliment d’aquest objectiu el fet de que, com insinúa la pròpia alumna, és un procés fatigós però alhora “útil” i “necessari”.

En apartats anteriors ja he avaluat la realització de les tasques sobre l’argumentació i la construcció de models de problemes, objectius secundaris d’aquest procés tecnològic. La bastida construida al seu voltant ha estat molt més senzilla i facilitadora, fins al punt de potser no haver remarcat suficientment la seva importància de cara a l’alumna. En tot cas, els interessos principals de l’alumna no anaven en aquesta direcció ja que considerava aquests aspectes com a molt secundaris respecte a la tasca principal, simples mitjans per assolir altres objectius, i això s’ha traduït en una resposta no excessivament elaborada a aquests reptes cognitius. En futurs dissenys caldria prestar més atenció a aquests aspectes de la que s’ha proporcionat en aquest disseny.

L’avaluació tecnològica també ha de considerar si el disseny i implementació del disseny realitzat permet un aprenentatge significatiu tal com l’entèn Jonassen (2003): ja hem respost a aquesta qüestió en l’apartat anterior d’avaluació dels aprenentatges feta per l’alumna.

Un últim aspecte a considerar és que el disseny tecnològic efectuat ha considerat a fons les qüestions de com treballar amb un problema mal estructurat, com treballar la seva complexitat i la seva especificitat de camp. Així, el disseny ha comportat diverses accions per estructurar el problema i representar-lo de forma estable i detallada, no ha defugit els diferents nivells de complexitat que comportava la tasca (tot i que caldria haver-los plantejat de manera diferent com he indicat abans, especialment pel que fa referència al procés de disseny de pàgines web) i ha fet una tasca de contextualització del problema tot adaptant-lo a la temàtica concreta i local del problema i a l’opció tecnològica escollida per resoldre’l. L’avaluació tecnològica del miniprojecte realitzat ha de considerar que s’ha assolit un resultat acceptable en l’aplicació del model IDEAL de Bransford i Stein (1984) seguint totes i cadascuna de les seves fases, tot i que el grau d’estructuració del problema per part del mediador havia d’haver estat més gran en certs moments de cara a fer més manejable la complexitat del problema tant per al mediador com per a l’alumna, mitjançant el procediment de contextualitzar-lo més mitjançant una consideració més atenta de les necessitats de l’alumna: tots tres aspectes, estructuració, complexitat i contextualització anaven lligats en aquest problema de forma indestriable i allunyar-se d’una solució òptima en un d’ells afectava a la resta."

Demà exposaré les conclusions finals del meu treball.