Conclusions finals (III)

En aquest darrer missatge exposo les conclusions del miniprojecte final que he realitzat darrerament:
"Cal fer reflexions sobre quatre aspectes fonamentals d’aquest miniprojecte que poden servir de conclusions per a ell:

a)avaluar el paper de la tecnologia com a mediadora. Com es planteja al mapa conceptual, en aquest disseny la tecnologia servia tant de suport a la comunicació i interacció entre docent i alumna com de suport a les activitats de cadascun d’aquests dos actors. La tecnologia escollida –correu electrònic, programa Word, plataforma Google Sites- ha resultat ser satisfactòria per ajudar al compliment dels objectius previstos i complir amb les funcions que tenia assignades. Destaca especialment l’afavoriment de la flexibilitat espacial i temporal de les situacions d’ensenyament i aprenentatge realitzades i la potenciació de les possibilitats comunicatives i de difusió, si bé potser com a docent he fet un ús abusiu d’algunes de les seves possibilitats (calia haver reduït l’abast de la recerca d’informació lliure a Internet i haver-la orientada més en certes direccions, haver deixat més temps entre missatge de pregunta i resposta per part de l’alumna). Queda evidenciat de nou, com a conclusió amb caràcter general, que la tecnologia és mediadora i un instrument al servei d’unes finalitats, objectius i plantejaments psicopedagògics i educatius que han de ser treballats rigorosament per dotar de valor a les situacions d’ensenyament i aprenentatge dissenyades amb la seva mediació.

b)Avaluar les activitats del docent. En la realització d’aquesta activitat el docent ha fomentat en tot moment un aprenentatge significatiu, intentant mantenir la motivació de l’alumna, conectar amb els seus coneixements previs i presentar un material clar i significatiu. En referència a aquest darrer aspecte potser es podia haver seqüenciat més el lliurament d’orientacions a l’alumna per evitar, com ella mateixa afirma, missatges massa densos i llargs que poden desmotivar. El docent ha intentat suscitar un canvi conceptual en la mesura del possible, tot i que es troba a faltar potser la necessitat d’un treball de l’alumna en col•laboració amb altres persones per tal de consolidar aquest canvi conceptual. El docent ha seguit un procediment seqüencial propi del model constructivista en la mesura que li ha estat possible, des de cercar una motivació inicial (als missatges de correu electrònic) a la fase de conclusions i generalització dels aprenentatges (es convida a l’alumna a transferir els aprenentatges a una nova web, però ella de moment ho difereix en el temps per a un futur a mitjà termini), passant per les fases de connexió amb coneixements previs, recerca de fonts d’informació, realització d’activitats i elaboració de conclusions o autoavaluació final. Potser es troba a faltar en tot cas una major adaptació del docent al problema de l’alumna al llarg del procés. Com a conclusió general es pot afirmar que l’activitat del docent seguia la fonamentació psicopedagògica pròpia de la tecnologia educativa.

c)Avaluar les activitats de l’aprenenta.En el disseny plantejat, l’alumna havia de construir coneixement a partir d’un problema significatiu per a ella de forma creixentment autònoma, per descobriment i per la via d’”aprendre fent”. També calia que l’alumna seguís el procediment de disseny tecnològic basat en planificació prèvia, acció i reflexió.Aquests objectius s’han assolit tot i que en canvi els intents per socialitzar l’aprenentatge no han donat gaires resultats (l’estil de treball individualista de l’alumna s’ha imposat). Tampoc ha estat totalment satisfactòria la consecució dels objectius secundaris com poden ser el foment de l’argumentació i la construcció de models problemes, degut a l’estil concís i breu de les respostes de l’alumna. Com a conclusió podem dir que l’activitat de l’alumna, amb la seva idiosincrasia particular, ha motivat certes modificacions del plantejament inicial, com segurament havia de succeir (l’ensenyament ha d’adaptar-se a l’alumne, no a l’inrevés), però que els objectius principals s’han assolit de forma conseqüent a la fonamentació psicopedagògica de la tecnologia educativa.

d)Avaluar la comunicació docent-alumna. Un altra conclusió important, per acabar aquest apartat, és que s’ha procurat seguir els requisits del procés comunicatiu que estableix la fonamentació de la Tecnologia Educativa des de la teoria de la Comunicació: s’ha fet un esforç per evitar pertorbacions, es proporcionaven claus per mantenir la interacció i la motivació, s’atenia a la recepció per part de l’alumna dels missatges, es compartien codis culturals (context clase mitja) i contextuals (Nadal), es seguien les regles conversacionals més habituals. Tanmateix, cal destacar dues pertorbacions que no han impedit la comunicació però que cal assenyalar: el fet de no compartir el codi lingüístic (l’alumna s’expressava en castellà, jo en català) i el fet de que jo enviés missatges massa llargs que dificultaven la comprensió i impedien copsar els elements més essencials que es requerien. De nou es demostra amb això que la tecnologia és una simple mediadora, i que calen altres requisits per establir un procés òptim d’ensenyament i aprenentatge.

La conclusió final, per tant, és que he planificat, desenvolupat, implementat i avaluat una activitat d’ensenyament i aprenentatge mediada per les tecnologies i que s’ha fonamentat en una concepció de la Tecnologia Educativa basada en disciplines diverses com la Psicologia cognitiva-constructivista i la Teoria de la Comunicació."