Conclusions sobre feina feta

Benvolguts lectors,
a continuació us presento les conclusions d'un treball empíric sobre com determinades tecnologies, emprades personalment, poden contribuir a un aprenentatge significatiu i a un canvi conceptual. Aquestes conclusions es presenten a nivell general. En un proper missatge presentaré conclusions més específiques.

La utilització de la bústia UOC de debat i del programa CMAP com a ajuda per a argumentar i representar el coneixement és avaluada per mi com un bon exemple de les possibilitats de les TICs per contribuir a la construcció de coneixement per part dels alumnes d’acord amb les intencions de la Tecnologia educativa (Cabero, 2003). Els esquemes argumentatius propis dels alumnes gaudeixen amb el debat i la utilització del CMAP d’una bastida molt eficaç per explicitar-los, reelaborar-los, aprofundir-los, matisar-los, ampliar-los i sotmetre’ls a la prova de la seva eficàcia en el context de la seva recepció per altres debatents o interessats que puguin consultar-los. Aquesta bastida també contribueix al canvi conceptual (d’acord amb les definicions següents, recollides per Mayer (2002)) en permetre el canvi o reparació de categories en les quals es situen els conceptes implicats (definició de canvi conceptual defensada per Chi i Roscoe), permeten construir un model complex a partir de diferents peces de coneixement previ (definició de canvi conceptual defensada per Di Sessa et al.) o permeten apropiar-se d’eines intel•lectuals (conceptes) o físiques (programari CMAP, plataforma de debat) d’acord amb la perspectiva sociocultural (defensada per Säljo et al.). Aquesta bastida també proporciona un context que afavoreix certes característiques del procés de canvi conceptual, com el raonament metafòric (emprat per Yasmina) o el conflicte cognitiu (en enfrontar arguments contraris a la pròpia posició). Aquesta bastida afavoreix la construcció d’arguments sòlids mitjançant l’establiment d’unes normes de format i funcionament rigoroses en la construcció de proposicions, raó per la qual el seguiment d’aquestes normes (per exemple, seguir al debat el format de subratllat i negreta per a premisses i tesis, establir proposicions node-enllaç-node al CMAP) és directament proporcional a l’aprofitament educatiu d’aquests recursos tecnològics i ha de ser matèria obligada de seguiment i control per part del docent que empra aquests recursos. La bastida tecnològica que hem emprat, per la seva transferibilitat i capacitat de transmissió a molts receptors, facilita extraordinàriament la compartició de coneixements i arguments amb altres persones, ja sigui al debat o mitjançant la pujada dels CMAPs a “sitios compartidos de Internet” o la transferència d’arxius .cmaps, la qual cosa pot servir tant per motivar als aprenents com per a possibilitar un aprenentatge compartit i cooperatiu entre diverses persones, dos aspectes clau entre les característiques del canvi conceptual, com vam veure a la Miniactivitat 2.1.
Una altra manera d’avaluar el paper educatiu dels recursos tecnològics analitzats en aquest treball és analitzar fins a quin punt afavoreixen l’aprenentatge significatiu. D’acord amb la teoria d’Ausubel (1978), tres són els requisits necessaris per produir aquest aprenentatge:

• Permetre la connexió amb els coneixements previs. El debat i el programa CMAP possibiliten perfectament aquest requisit en partir precisament –entre altres materials-dels coneixements previs per a la construcció d’arguments. En altres paraules, el docent que empra aquests recursos ha d’assegurar-se que els arguments construïts no són còpia literal dels materials proporcionats o d’altres informacions alienes a la manera de pensar i els coneixements reals dels alumnes.
• Permetre la significativitat lògica dels materials (presentació adequada). En la construcció dels coneixements per part dels alumnes que hem emprat el programa CMAP i participat al debat en aquesta assignatura, hem gaudit d’una presentació adequada del material tant pel que fa als continguts sobre els quals debatre (qüestió ja analitzada a la miniactivitat 2.1) com pel que fa als continguts procedimentals que permetien emprar aquestes eines tecnològiques. En tot cas, aquest requisit dependrà en cada cas concret en què s’apliquin aquests recursos de la planificació rigorosa o no per part del docent d’aquest aspecte. Per altra banda, les normes de construcció d’arguments intenten ser una garantia per a una presentació adequada dels continguts per part dels propis alumnes.
• Assegurar la significativitat psicològica dels materials (motivar l’alumnat). En general, aquesta bastida tecnològica motiva com hem dit per la possibilitat d’accedir a molta gent, com per l’atracció que les TICS susciten en molts infants i joves; però específicament cada docent hauria de pensar en estratègies motivadores addicionals com per exemple la selecció dels materials base i punts de partida per a l’argumentació de forma que siguin motivadors, atractius i significatius per als alumnes (com ha resultat en el nostre cas la selecció del fenomen del tecnopart en el context d’una participació femenina abrumadora en aquesta assignatura), o insistir més en la transferibilitat dels aprenentatges fets (com argumentar) a moltes altres situacions rellevants de la vida quotidiana.

Fins aviat. En un proper missatge, com us he dit abans, presentaré les conclusions més específiques.