Seria insufriblement narcisista considerar que només jo estic reflexionant sobre aquesta relació entre les noves tecnologies i l'educació. Molts altres blogs a la xarxa s'adrecen als mateixos objectius i elaboren missatges molt complets i interessants. He passejat per altres blogs i altres recursos informàtics i us vull fer partíceps de dues troballes especialment rellevants:
En primer lloc, hi ha diverses adreces interessants al voltant de la reflexió sobre CTS que altres companyes de l'assignatura que estic fent han proporcionat en els seus informes respectius. Us adjunto algunes tot indicant el nom de la companya que les proporciona:
Enllaços proporcionats per Sonia Navarro Varona:
• Ciencia, Educación y Sociedad. Una relación compleja
www.observatorio.org/colaboraciones/rosales.html
• Ciencia, Tecnologia y Sociedad: El Estado de la Cuestión de europa y estados Unidos.
www.rieoei.org/oeivirt/rie18a02.pdf
Enllaços proporcionats per Pilar Arnáiz:
- Winner, Langdon: (2000, original 1997) Los Mitos Ciberlibertarios y sus Prospectos para la Comunidad.
contexto-educativo.com.ar/2000/2/nota-1.htm
- Aibar, Eduard : (2001) Fatalismo y tecnología: ¿es autónomo el desarrollo tecnológico?
www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.html
- Tomàs i Justribó, Santiago; (2002) La relació entre ciencia, tecnología i societat als llibres de text de ciècnices i tecnología de batxillerat.
antalya.uab.es/athenea/num1/justribo.pdf
En segon lloc us vull donar l'adreça d'un blog d'una de les companyes anteriors que ha treballat extraordinàriament el seu blog amb tot d'intervencions i recursos sistemàtics, valuosos i amb ple sentit del que representa un blog. Està escrit per Sònia Navarro i la seva adreça és:
soniadream.blogspot.com
Estic segur de que consultar aquests recursos us poden ajudar a orientar-vos en la reflexió sobre les relacions entre TICs i educació. I el blog de Sonia Navarro us pot ensenyar per la via de l'exemple com es pot desenvolupar un blog de manera notable sobre la temàtica de les TICs i l'educació.
dimarts, 28 d’octubre del 2008
Continuant amb l'autoavaluació
Al missatge anterior us vaig prometre que penjaria el segon mapa conceptual resultat del treball que havia fet fins al moment i que sintetitza el meu estat de coneixements actual sobre la temàtica CTS i el rol, abast i limits de la Tecnologia Educativa.
Aquí el teniu:
Ara us vull presentar una activitat que no és més que el joc de les 7 diferències (o moltes més que podeu trobar)amb finalitats educatives. Cal comparar el mapa conceptual anterior amb el primer mapa que vaig elaborar fa ja cosa d'un mes i una setmana per tal de trobar les diferències entre tots dos mapes, ja sigui a nivell de format com de continguts. Us prometo que en un missatge posterior us explicaré les principals diferències que jo he trobat. Però ara és moment de que, si voleu, treballeu vosaltres. Per això i per facilitar-vos la feina a continuació us adjunto de nou el mapa conceptual inicial:
No oblideu que clicant sobre els dos mapes anteriors s'obren en una nova finestra per tal de poder veure'ls amb més detall. Com us he dit abans, en un proper missatge us comentaré les principals diferències que jo he trobat.
Per altra banda, és hora de fer-vos la següent pregunta: ¿sabeu en què consisteix el canvi conceptual?És un concepte desenvolupat per la psicologia cognitiva nord-americana per referir-se originàriament a l'aprenentatge reeixit de la ciència a l'escola i que actualment ha derivat en un sentit més ampli que l'aproxima al concepte d'aprenentatge significatiu. De fet, el seu sentit és tan ampli que hi ha, dins de la comunitat científica, com a mínim 4 definicions diferents que més endavant (en un altre missatge) intentaré mostrar-vos. En tot cas, es tracta d'un concepte referit a un aprenentatge òptim que s'hauria de fomentar a les escoles d'acord amb els cànons psicopedagògics actuals.
Reiterant el que us vaig dir en el missatge anterior tot perfilant-lo una mica més, la reflexió d'aquest blog s'orientarà primer a escatir, a partir de l'exemple concret del meu aprenentatge fins ara, si hi ha hagut canvi conceptual, tot aprofundint en les seves característiques i modalitats.
Després intentarem esbrinar com la tecnologia ha ajudat a produir aquest canvi conceptual i finalment intentarem veure com es poden dissenyar altres situacions d'ensenyament i aprenentatge mediades per les TICs que produeixin canvi conceptual. Tot això, amb interrupcions basades en proporcionar-vos altres lectures, altres recursos webs...i molts altres aspectes. Continueu mirant el blog de quan en quan!
Aquí el teniu:
Ara us vull presentar una activitat que no és més que el joc de les 7 diferències (o moltes més que podeu trobar)amb finalitats educatives. Cal comparar el mapa conceptual anterior amb el primer mapa que vaig elaborar fa ja cosa d'un mes i una setmana per tal de trobar les diferències entre tots dos mapes, ja sigui a nivell de format com de continguts. Us prometo que en un missatge posterior us explicaré les principals diferències que jo he trobat. Però ara és moment de que, si voleu, treballeu vosaltres. Per això i per facilitar-vos la feina a continuació us adjunto de nou el mapa conceptual inicial:
No oblideu que clicant sobre els dos mapes anteriors s'obren en una nova finestra per tal de poder veure'ls amb més detall. Com us he dit abans, en un proper missatge us comentaré les principals diferències que jo he trobat.
Per altra banda, és hora de fer-vos la següent pregunta: ¿sabeu en què consisteix el canvi conceptual?És un concepte desenvolupat per la psicologia cognitiva nord-americana per referir-se originàriament a l'aprenentatge reeixit de la ciència a l'escola i que actualment ha derivat en un sentit més ampli que l'aproxima al concepte d'aprenentatge significatiu. De fet, el seu sentit és tan ampli que hi ha, dins de la comunitat científica, com a mínim 4 definicions diferents que més endavant (en un altre missatge) intentaré mostrar-vos. En tot cas, es tracta d'un concepte referit a un aprenentatge òptim que s'hauria de fomentar a les escoles d'acord amb els cànons psicopedagògics actuals.
Reiterant el que us vaig dir en el missatge anterior tot perfilant-lo una mica més, la reflexió d'aquest blog s'orientarà primer a escatir, a partir de l'exemple concret del meu aprenentatge fins ara, si hi ha hagut canvi conceptual, tot aprofundint en les seves característiques i modalitats.
Després intentarem esbrinar com la tecnologia ha ajudat a produir aquest canvi conceptual i finalment intentarem veure com es poden dissenyar altres situacions d'ensenyament i aprenentatge mediades per les TICs que produeixin canvi conceptual. Tot això, amb interrupcions basades en proporcionar-vos altres lectures, altres recursos webs...i molts altres aspectes. Continueu mirant el blog de quan en quan!
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Primera autoavaluació de l'aprenentatge fet
El procés de reflexió sobre la temàtica CTS i la definició, sentit, abast i fonament de la Tecnologia educativa continua! A més de les pistes que us he anat proporcionant en missatges anteriors, ara us presento un altre tipus de missatge: després de realitzar algunes activitats d'aprenentatge pròpies, autoavaluo aquest aprenentatge tot decidint si hi ha hagut aprenentatge significatiu. L'objectiu de tot plegat és el següent: reflexionar progressivament, al llarg de diferents sessions i després de realitzar diferents activitats d'aprenentatge, sobre si he après de manera significativa (com assenyalen els cànons actuals de la pedagogia, aquest és el tipus ideal d'aprenentatge) i si les noves tecnologies m'han ajudat a fer aquest aprenentatge. Es tracta, en definitiva, d'un model inductiu: primer tinc l'experiència d'aprenentatge significatiu mediat per les TICs, després reflexiono sobre ella i així estic en disposició de planificar pel meu compte activitats de disseny, desenvolupament i avaluació d'activitats d'aprenentatge mediades per les TIC. Un procés d'aprenentatge rigorosament constructivista on s'utilitzen les TICs de manera reflexiva com a suport de l'aprenentatge! Espero que aquesta estratègia us sigui útil!
Comencem. Les primeres activitats d'aprenentatge que he fet es basaven en llegir certs textos sobre la temàtica CTS, participar en un debat sobre el tema i elaborar mapes conceptuals i argumentatius. El debat en principi no us pot ser accessible, ja que pertanyen a la Intranet de la UOC. Un dels textos no està disponible i l'altre, un article de Doménech i Tirado, ja us vaig indicar on obtenir-lo en un missatge anterior, us el recordo:
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html
Els mapes conceptuals que he elaborat de moment són dos: en aquest missatge us adjunto a continuació el primer, relatiu al text de Doménech i Tirado. En un proper missatge us adjuntaré el segon, que engloba el primer i altres lectures i el debat.
Comencem. Les primeres activitats d'aprenentatge que he fet es basaven en llegir certs textos sobre la temàtica CTS, participar en un debat sobre el tema i elaborar mapes conceptuals i argumentatius. El debat en principi no us pot ser accessible, ja que pertanyen a la Intranet de la UOC. Un dels textos no està disponible i l'altre, un article de Doménech i Tirado, ja us vaig indicar on obtenir-lo en un missatge anterior, us el recordo:
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html
Els mapes conceptuals que he elaborat de moment són dos: en aquest missatge us adjunto a continuació el primer, relatiu al text de Doménech i Tirado. En un proper missatge us adjuntaré el segon, que engloba el primer i altres lectures i el debat.
A partir d'aquests elements-malauradament insuficients-us adjunto a continuació les cinc conclusions que vaig obtenir respecte al meu procés d'aprenentatge. Heu de pensar que estem en els primers assajos d'aquesta metodologia i que jo encara no tenia molt clara la finalitat d'aquesta feina, raó per la qual potser les meves explicacions no s'adiuen totalment al que es demanava. Prometo millorar en properes entregues!
Conclusions respecte a aquesta activitat d'aprenentatge:
"En primer lloc, he de dir que aquest procés d’aprenentatge ha estat molt ben guiat i organitzat pel consultor per tal de permetre un aprenentatge significatiu. Així, el debat estava ben organitzat: estructura argumentativa recalcada pel format, intervenció de síntesi, diversitat de fils de conversa per a tots els grups, limitació del nombre de participacions... També l’estructura docent proporcionada per realitzar els mapes conceptuals estava ben organitzada, amb tots els suports i ajudes necessaris per orientar la tasca a realitzar de forma adequada. En diversos moments, en diverses situacions, de diverses formes....s’estimulava a tornar un i altre cop sobre els mateixos arguments, treballant-los i aprofundint-los. Aquestes característiques han comportat una bastida òptima per a sostenir el procés de reflexió sobre els temes proposats que he aprofitat amb un treball personal que permetés donar solidesa a la construcció apuntada.
En segon lloc, paral·lelament al treball sobre els continguts conceptuals que he anat descrit en aquest informe, ha continuat el procés d’aprenentatge de les noves tecnologies per la via de l’aprenentatge autònom i pràctic: continuo publicant en el blog, continuo aprenent sobre el blog, he après a descarregar programes, a manegar el programari CMAP, he après a cercar imatges per Internet, passar-les al programa Paint, transformarles en imatges BMP per així poder-les incorporar al programa CMAP durant la confecció de l’A-MAP (els arxius d’imatge d’extensió .wmf no eren reconeguts pel programa), m’he familiaritzat més amb els mecanismes de fil de conversa del debat...
En tercer lloc, he de dir que els meus coneixements (i actituds) previs han estat alhora una oportunitat i una càrrega:
a)Oportunitat perquè m’han permés familiaritzar-me ràpidament amb alguns conceptes abstractes clau com societat, tecnologia i ciència, m’han proporcionat una perspectiva històrica de les relacions entre tots tres conceptes a nivell social i a nivell teòric-acadèmic, m’han proporcionat exemples concrets sobre l’aplicació de la tecnologia en la societat (com el cas dels cultius transgènics), m’han orientat cap a lectures complementàries profitoses i han guiat, mitjançant les actituds prèvies envers el tema, la direcció del meu procés d’aprenentatge vers a finalitats emancipadores des d’una òptica d’esquerres i crítiques amb molts aspectes de la dinàmica sociotècnica actual.
b)Càrrega perquè l’excessiu to crític envers les tecnologies dels meus coneixements previs i una excessiva perspectiva “observadora” i contemplativa des de fora de la tecnologia, tal com correspon als requisits epistemològics de la sociologia, em distanciaven d’un enfocament més actiu i compromés, més implicat en l’ús quotidià i els reptes reals i concrets que suposa habitualment la tecnologia en els nostres dies. En aquest sentit, potser l’aprenentatge més important que he realitzat ha estat un canvi actitudinal: es pot estar en contra de molts dels usos actuals de la tecnologia, i em reafirmo en la crítica per exemple dels missatges de la majoria dels mitjans audiovisuals actuals o de la desinformació flagrant en els diaris i revistes més difosos, però també cal assumir que la solució no rau en amagar-se en una cova i refusar globalment la tecnologia, o fer com si no existís, sinó pel contrari, apropiar-se-la i donar-li un ús alternatiu. Com els ganivets, que poden servir per cuinar o per assassinar sense que a ningú se li acudeixi prohibir-los. De la mateixa manera que en l’exemple del ganivet, la tecnologia no ho fa tot: és una eina que pot ser útil però no és garantia de res si es fa un ús inadequat. Educativament parlant, això implica que cal una aplicació fonamentada de la tecnologia per garantir un aprenentatge significatiu, no és suficient una aplicació superficial o a la babalà.
En quart lloc, considero que he fet un treball d’aprenentatge significatiu perquè jo he acomplert amb els seus requisits (estava motivat, he connectat amb coneixements previs) així com el material estava ben organitzat pel consultor, tal com he esmentat abans (permetent la significació lògica del material, tercer requisit de l’aprenentatge significatiu). He atorgat significat a l’aprenentatge i a més li he donat un sentit afectiu, donat que actituds molt arrelades davant la tecnologia de caire polític amb forta càrrega emocional, s’han modificat com a resultat d’aquest aprenentatge. La utilització de mapes conceptuals ha permès perfilar detalladament una representació jeràrquica de les relacions entre conceptes que configuren una xarxa conceptual relativa a aquesta matèria o domini. També apostaria perquè s’ha realitzat un canvi conceptual respecte als coneixements previs, una reestructuració com he esmentat abans, i que es caracteritza per haver estat fruit d’una construcció personal que conclou amb una nova visió pròpia de la tecnologia en general( controlada democràticament, amb participació ciutadana, amb apropiació popular de les noves tecnologies) més positiva i més militant, més participativa que abans i, sobretot, una visió molt més ajustada, detallada i completa del rol que la tecnologia educativa ha de jugar en el camp educatiu , qüestió sobre la qual partia d’uns coneixements nuls sobre la matèria i sobre la qual he hagut d’escollir entre les diferents formes de conceptualitzar la TE.
En cinquè lloc, a nivell personal, estic satisfet de l’aprenentatge realitzat, autoavaluo positivament la tasca feta i em plantejo relacionar-la amb altres matèries i aprenentatges: per exemple, com pot la tecnologia contribuir a la construcció social de la realitat que van descriure els sociòlegs Berger i Luckman fa ara trenta anys en un llibre clau de la sociologia contemporània. Penso aprofundir-hi així que tingui temps, perquè és un tema molt interessant per mi i alhora de molta aplicació educativa. Altre aspectes rellevant que queden pendents: a)aprofundir en formes alternatives de comprendre la Tecnologia Educativa, si més no per contrastar-les amb el model esbossat en el mòdul 1, molt satisfactori per a mi, però que segurament podria millorar-se; b) aprofundir en altres bases de fonamentació de la TE a més de les estudiades pel mòdul 1, ja que ni les aportacions dels companys al debat, ni les lectures complementàries, ni la meva reflexió personal s’han orientat en aquesta direcció; i també queda pendent aprofundir més en concret sobre possibles pertorbacions que es poden donar en els processos de comunicació aplicats a l’ensenyament mediat per TICs. També caldrà observar les aportacions dels companys en aquest àmbit que puguin penjar en els seus blogs, amb la finalitat d’adquirir més matisos i idees interessants que ells puguin haver elaborat en els seus processos respectius de construcció de coneixements."
En fí, com us comento aquests text és només una primera aproximació a la metodologia que he indicat a l'inici del missatge. Espero anar polint-la a mesura que la reflexió es vagi enriquint amb activitats d'aprenentatge posteriors.
En el proper missatge us adjuntaré el segon mapa conceptual, imprescindible per avaluar aquestes conclusions de forma més ajustada. Fins aviat!!
dissabte, 11 d’octubre del 2008
Continuant amb estímuls per a la reflexió sobre la temàtica dels estudis Ciència, Tecnologia i Societat (CTS) , us adjunto tres enllaços amb adreces d’Internet que jo he consultat (en castellà) i que us poden ser d’interès per a la vostra pròpia tasca cognitiva:
http://www.oei.es/cts.htm
És una pàgina web de l’Organització d’Estats Iberoamericans dedicada íntegrament a la temàtica CTS. Des d’una òptica institucional, proporciona abundant documentació, informació sobre projectes concrets d’estudi, un blog, enllaços d’interès, cursos de formació, referències de llibres i articles, així com l’adreça digital d’una revista sobre aquesta temàtica que edita regularment la mateixa organització. Ideal per fer-se una idea de la perspectiva iberoamericana respecte a aquesta temàtica.
http://www.ugr.es/~eianez/Biotecnologia/cts.htm
En aquesta adreça hi ha un assaig històrico-filosòfic de Enrique Iañez Pareja i Jesús A. Sánchez Cazorla de tipus teòrico-acadèmic que permet aprofundir en l’evolució i els diversos posicionaments de la sociologia del coneixement científic, la sociologia de la tecnologia, la filosofia de la ciència, la filosofia de la tecnologia, l’enfocament d’avaluació de la tecnologia tradicional i modern i el constructivisme social de la tecnologia i que conclou, com molts altres treballs, amb la demanda d’una major participació política popular en les decisions sobre ciència i tecnologia i la capacitat per decidir fins a quin punt i com es volen adoptar socialment els avenços tecnològics. Tot això, amb una abundant bibliografia per aprofundir més si ho desitgeu.
http://www.grupoargo.org/cts41_42.pdf
En aquesta adreça hi ha un fragment d’un treball més ampli, i molt didàctic, que revisa la definició del camp d’estudi CTS, introdueix al concepte, analitza les relacions entre ciència, tecnologia i societat contraposant-les a la visió tradicional de la ciència i concloent amb una argumentació a favor de la participació ciutadana en aquest àmbit.
Aquests dos darrers treballs complementen la lectura de l’article de Doménech i Tirado treballat conjuntament amb altres companys de l’assignatura “Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en educació” de la UOC i que podeu trobar a l’adreça:
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html.
Espero que aquests suports us siguin de profit!!!
http://www.oei.es/cts.htm
És una pàgina web de l’Organització d’Estats Iberoamericans dedicada íntegrament a la temàtica CTS. Des d’una òptica institucional, proporciona abundant documentació, informació sobre projectes concrets d’estudi, un blog, enllaços d’interès, cursos de formació, referències de llibres i articles, així com l’adreça digital d’una revista sobre aquesta temàtica que edita regularment la mateixa organització. Ideal per fer-se una idea de la perspectiva iberoamericana respecte a aquesta temàtica.
http://www.ugr.es/~eianez/Biotecnologia/cts.htm
En aquesta adreça hi ha un assaig històrico-filosòfic de Enrique Iañez Pareja i Jesús A. Sánchez Cazorla de tipus teòrico-acadèmic que permet aprofundir en l’evolució i els diversos posicionaments de la sociologia del coneixement científic, la sociologia de la tecnologia, la filosofia de la ciència, la filosofia de la tecnologia, l’enfocament d’avaluació de la tecnologia tradicional i modern i el constructivisme social de la tecnologia i que conclou, com molts altres treballs, amb la demanda d’una major participació política popular en les decisions sobre ciència i tecnologia i la capacitat per decidir fins a quin punt i com es volen adoptar socialment els avenços tecnològics. Tot això, amb una abundant bibliografia per aprofundir més si ho desitgeu.
http://www.grupoargo.org/cts41_42.pdf
En aquesta adreça hi ha un fragment d’un treball més ampli, i molt didàctic, que revisa la definició del camp d’estudi CTS, introdueix al concepte, analitza les relacions entre ciència, tecnologia i societat contraposant-les a la visió tradicional de la ciència i concloent amb una argumentació a favor de la participació ciutadana en aquest àmbit.
Aquests dos darrers treballs complementen la lectura de l’article de Doménech i Tirado treballat conjuntament amb altres companys de l’assignatura “Noves Tecnologies de la informació i la comunicació en educació” de la UOC i que podeu trobar a l’adreça:
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html.
Espero que aquests suports us siguin de profit!!!
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Segona bibliografia
Seguint amb el missatge anterior, us comento part de la bibliografia que estic consultant per tal de donar-vos referències que podeu tenir en compte en les vostres pròpies indagacions o considerar com a fonament del que vindrà més endavant. En aquest cas la temàtica escollida es centra en el paper dels mitjans de comunicació audiovisual, i en especial la TV, en els àmbits cultural i social, tot procedint a una de-construcció i anàlisi multidimensional d’aquest mitjà i a enunciar la resposta educativa que requereix. Espero que la selecció us agradi:
Urra, J.; Clemente, M. i Vidal, M.A. (2000). Televisión: impacto en la infancia. Siglo XXI, Madrid. Amb aquest llibre, Javier Urra, antic Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, i dos professors universitaris especialitzats en psicologia infantil analitzen l’estat de la qüestió dels debats existents sobre l’impacte de la televisió en la infància, amb 4 eixos fonamentals: fomenta la TV la violència dels nens? Com es socialitzen els nens mitjançant la TV? Quines característiques té i hauria de tenir la programació infantil? Quin és l’impacte de la globalització cultural audiovisual sobre els infants? Defugint tòpics i receptes senzilles, amb arguments complexos difícils de resumir sense caure en esquematismes, els autors critiquen la dependència del nen respecte al televisor, el seu impacte negatiu sobre el desenvolupament comunicatiu i altres habilitats alternatives al visionat de la TV, la manca de protecció dels nens envers determinats continguts audiovisuals, la perversió de molta programació infantil violenta... El llibre acaba amb unes recomanacions per a pares, administracions, televisions, i el que més ens interessa, educadors: estudiar pros, contres i característiques del llenguatge audiovisual, analitzar-lo amb continguts variats, aprendre a emprar la televisió ordenadament i de forma temporalment equilibrada, emprar-la com a recurs pedagògic, crear produccions audiovisuals pròpies i analitzar-les....
Esparza, J.J. (2001): Informe sobre la televisión.Criterio Libros, Madrid. Aquest text aspira a donar una visió analítica de conjunt sobre la televisió centrada en l’actual creixement de la desinformació, l’ocultació d’informació rellevant i significativa, la degradació dels estàndards culturals, i el creixent paper deseducatiu de les noves generacions que compleix el mitjà televisiu. En relació a aquest darrer aspecte es comenta especialment la dificultat que suposa la televisió actual per desenvolupar la intel·ligència abstracta dels nens, la seva adaptació a una realitat no fictícia i a la velocitat real dels canvis efectivament esdevinguts, així com un debilitament del caràcter i l’autodisciplina. Es comparen nens que veuen televisió i nens que no en veuen, es proposen mesures educatives com un diàleg constant amb els nens i nenes sobre els continguts televisius que veuen i una vigilància sobre els valors transmesos, oferir models de conducta i actituds contraposats..... El llibre analitza les reaccions de crítics, polítics, intel·lectuals i professionals del medi davant aquesta situació i conclou amb determinats índexs del fracàs de la televisió: fracàs artístic, fracàs educatiu, fracàs democràtic, fracàs cultural, fracàs “epistemològic”......
Moncada, A. (2000): Manipulación mediática. Libertarias/Prodhufi, Madrid. En aquesta obra l’autor analitza les tres funcions bàsiques de la televisió (educar, informar i entretenir), la convergència de totes tres, els poders que són associats a cadascuna de les funcions, i la repercussió de tot plegat en la democràcia i el procés comunicatiu global dins de la societat. Entre d’altres factors, el llibre critica la desaparició de valors tradicionals positius en benefici del model cultural nord-americà; l’increment de la manipulació, desinformació i concentració informatives; la relativització del diàleg democràtic i l’erosió de la cultura cívica...En relació a l’àmbit educatiu, cal destacar la convergència del model educatiu neoliberal amb els missatges ideològics del mitjà televisiu, amb conseqüències catastròfiques per a la igualtat d’oportunitats: “la educación de los caballeros es sólo para caballeros”, arriba a afirmar un Ministre d’educació europeu. El llibre conclou amb entrevistes a diferents professionals (un periodista, un pedagog, un psicòleg, un politòleg) on aquests analitzen l’impacte televisiu sobre el seu camp professional.
Cubells, M. (2003): ¡Mírame, tonto!Las mentiras impunes de la tele. Robinbook, Barcelona. En aquest text, l’autora fa una anàlisi detallada i profunda, des de dins, de la “teleescombraria, teleporqueria o com la volgueu anomenar”. Amb ironia però sense cap concessió, estudia les intrigues que envolten aquests programes, els mecanismes del telespectador que s’intenten activar, els interessos que es promouen i altres interessants aspectes d’aquest tipus de programes. Resulta molt xocant alhora que valuós i valent que una professional del medi faci aquesta autocrítica tan ferotge de la tasca que ha fet fins ara, tot denunciant aquells que impulsen unes dinàmiques “delirants” i aquells que les segueixen traicionant les normes ètiques i morals més elementals. En definitiva, un document únic de gran valor educatiu per a adults que mostra nua una parcel·la de la realitat audiovisual que cal saber com traslladar als nens de forma equilibrada i justa, qüestió ben complicada que l’autora no s’atreveix a tractar a fons més enllà de la pura i dura abstinència televisiva.
Obach, X. (1997): El tratamiento de la información y otras fábulas. Anaya, Madrid. En aquesta obra s’intenta fomentar una lectura crítica dels programes informatius de la televisió fugint de la crítica apocalíptica i perseguint l’autonomia crítica del telespectador, que el capaciti per a sotmetre allò vist a filtres pertinents i de reconèixer els condicionants reals del treball periodístic a fi de poder ser realista respecte a allò que es pot (i allò que no es pot) esperar del mitjà televisiu. S’analitzen els punts forts del mitjà (força, credibilitat, emoció de la imatge, capacitat d’influència, continuïtat temporal) i, sobretot, les seves debilitats, a fi de desmitificar-lo (debilitats expressives, debilitats estructurals i limitacions empresarials) i de presentar les respostes a aquestes debilitats. En tractar la qüestió del realisme dels continguts es defensa la idea de que les errades no obeeixen a perverses manipulacions sinó a les limitacions tècniques del mitjà, que la majoria de la població desconeixem. I es conclou amb un apartat sobre com hauria de ser la resposta educativa a la televisió: persecució de l’autonomia crítica i productiva de material audiovisual, renovació de la metodologia docent en aquest àmbit, establiment d’objectius realistes i establiment de responsabilitats individuals davant el mitjà. A més, el llibre està farcit d’exercicis didàctics relacionats amb la televisió: construir una entrevista, contrast de diverses fonts documentals amb la font audiovisual, creació d’un audiometre a l’aula, elaborar una notícia per ser llegida i representada en 30 segons....a fi de fer-nos més conscients de les limitacions del mitjà.
En el proper missatge intentaré proporcionar-vos alguns recursos web sobre la interacció entre Ciència, Tecnologia i Societat.
Urra, J.; Clemente, M. i Vidal, M.A. (2000). Televisión: impacto en la infancia. Siglo XXI, Madrid. Amb aquest llibre, Javier Urra, antic Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, i dos professors universitaris especialitzats en psicologia infantil analitzen l’estat de la qüestió dels debats existents sobre l’impacte de la televisió en la infància, amb 4 eixos fonamentals: fomenta la TV la violència dels nens? Com es socialitzen els nens mitjançant la TV? Quines característiques té i hauria de tenir la programació infantil? Quin és l’impacte de la globalització cultural audiovisual sobre els infants? Defugint tòpics i receptes senzilles, amb arguments complexos difícils de resumir sense caure en esquematismes, els autors critiquen la dependència del nen respecte al televisor, el seu impacte negatiu sobre el desenvolupament comunicatiu i altres habilitats alternatives al visionat de la TV, la manca de protecció dels nens envers determinats continguts audiovisuals, la perversió de molta programació infantil violenta... El llibre acaba amb unes recomanacions per a pares, administracions, televisions, i el que més ens interessa, educadors: estudiar pros, contres i característiques del llenguatge audiovisual, analitzar-lo amb continguts variats, aprendre a emprar la televisió ordenadament i de forma temporalment equilibrada, emprar-la com a recurs pedagògic, crear produccions audiovisuals pròpies i analitzar-les....
Esparza, J.J. (2001): Informe sobre la televisión.Criterio Libros, Madrid. Aquest text aspira a donar una visió analítica de conjunt sobre la televisió centrada en l’actual creixement de la desinformació, l’ocultació d’informació rellevant i significativa, la degradació dels estàndards culturals, i el creixent paper deseducatiu de les noves generacions que compleix el mitjà televisiu. En relació a aquest darrer aspecte es comenta especialment la dificultat que suposa la televisió actual per desenvolupar la intel·ligència abstracta dels nens, la seva adaptació a una realitat no fictícia i a la velocitat real dels canvis efectivament esdevinguts, així com un debilitament del caràcter i l’autodisciplina. Es comparen nens que veuen televisió i nens que no en veuen, es proposen mesures educatives com un diàleg constant amb els nens i nenes sobre els continguts televisius que veuen i una vigilància sobre els valors transmesos, oferir models de conducta i actituds contraposats..... El llibre analitza les reaccions de crítics, polítics, intel·lectuals i professionals del medi davant aquesta situació i conclou amb determinats índexs del fracàs de la televisió: fracàs artístic, fracàs educatiu, fracàs democràtic, fracàs cultural, fracàs “epistemològic”......
Moncada, A. (2000): Manipulación mediática. Libertarias/Prodhufi, Madrid. En aquesta obra l’autor analitza les tres funcions bàsiques de la televisió (educar, informar i entretenir), la convergència de totes tres, els poders que són associats a cadascuna de les funcions, i la repercussió de tot plegat en la democràcia i el procés comunicatiu global dins de la societat. Entre d’altres factors, el llibre critica la desaparició de valors tradicionals positius en benefici del model cultural nord-americà; l’increment de la manipulació, desinformació i concentració informatives; la relativització del diàleg democràtic i l’erosió de la cultura cívica...En relació a l’àmbit educatiu, cal destacar la convergència del model educatiu neoliberal amb els missatges ideològics del mitjà televisiu, amb conseqüències catastròfiques per a la igualtat d’oportunitats: “la educación de los caballeros es sólo para caballeros”, arriba a afirmar un Ministre d’educació europeu. El llibre conclou amb entrevistes a diferents professionals (un periodista, un pedagog, un psicòleg, un politòleg) on aquests analitzen l’impacte televisiu sobre el seu camp professional.
Cubells, M. (2003): ¡Mírame, tonto!Las mentiras impunes de la tele. Robinbook, Barcelona. En aquest text, l’autora fa una anàlisi detallada i profunda, des de dins, de la “teleescombraria, teleporqueria o com la volgueu anomenar”. Amb ironia però sense cap concessió, estudia les intrigues que envolten aquests programes, els mecanismes del telespectador que s’intenten activar, els interessos que es promouen i altres interessants aspectes d’aquest tipus de programes. Resulta molt xocant alhora que valuós i valent que una professional del medi faci aquesta autocrítica tan ferotge de la tasca que ha fet fins ara, tot denunciant aquells que impulsen unes dinàmiques “delirants” i aquells que les segueixen traicionant les normes ètiques i morals més elementals. En definitiva, un document únic de gran valor educatiu per a adults que mostra nua una parcel·la de la realitat audiovisual que cal saber com traslladar als nens de forma equilibrada i justa, qüestió ben complicada que l’autora no s’atreveix a tractar a fons més enllà de la pura i dura abstinència televisiva.
Obach, X. (1997): El tratamiento de la información y otras fábulas. Anaya, Madrid. En aquesta obra s’intenta fomentar una lectura crítica dels programes informatius de la televisió fugint de la crítica apocalíptica i perseguint l’autonomia crítica del telespectador, que el capaciti per a sotmetre allò vist a filtres pertinents i de reconèixer els condicionants reals del treball periodístic a fi de poder ser realista respecte a allò que es pot (i allò que no es pot) esperar del mitjà televisiu. S’analitzen els punts forts del mitjà (força, credibilitat, emoció de la imatge, capacitat d’influència, continuïtat temporal) i, sobretot, les seves debilitats, a fi de desmitificar-lo (debilitats expressives, debilitats estructurals i limitacions empresarials) i de presentar les respostes a aquestes debilitats. En tractar la qüestió del realisme dels continguts es defensa la idea de que les errades no obeeixen a perverses manipulacions sinó a les limitacions tècniques del mitjà, que la majoria de la població desconeixem. I es conclou amb un apartat sobre com hauria de ser la resposta educativa a la televisió: persecució de l’autonomia crítica i productiva de material audiovisual, renovació de la metodologia docent en aquest àmbit, establiment d’objectius realistes i establiment de responsabilitats individuals davant el mitjà. A més, el llibre està farcit d’exercicis didàctics relacionats amb la televisió: construir una entrevista, contrast de diverses fonts documentals amb la font audiovisual, creació d’un audiometre a l’aula, elaborar una notícia per ser llegida i representada en 30 segons....a fi de fer-nos més conscients de les limitacions del mitjà.
En el proper missatge intentaré proporcionar-vos alguns recursos web sobre la interacció entre Ciència, Tecnologia i Societat.
dissabte, 4 d’octubre del 2008
Primera bibliografia
Per als qui volgueu acompanyar-me en aquesta reflexió sobre educació i tecnologia, us presento una primera llista d'obres sobre el tema més general i introductori de les relacions entre ciència, tecnologia i societat que us pot servir d'estímul per consultar-la o per saber sobre quins materials començo a construir coneixement, en quins materials fonamento la meva reflexió.
Sartori, G. (1998): Homo videns. La sociedad teledirigida. Taurus, Madrid. Aquesta obra explica, des del punt de vista d'un famós politòleg italià, l'impacte polític de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en general i de la televisió en particular. D'una forma molt crítica, explica com es forma l'opinió pública en les nostres societats mediàtiques, el procés d'emotivització de la política, el retrocés de la informació tradicional i l'augment de la desinformació, processos que configuren una nova forma de viure la societat i la politica i que ell sintetitza en l'expressió "homo videns" en oposició a "homo sapiens". Per a apocalíptics de la vella escola d'Umberto Eco.
Rushkoff, D. (1999):Coerción. Por qué hacemos caso a lo que nos dicen. La Liebre de Marzo, Barcelona. Aquest llibre ens descriu, de forma molt amena però alhora rigorosa, la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a coercionar els ciutadans, basant-se, i aquesta és la novetat del llibre, en la capacitat d'aquestes tecnologies per actualitzar i posar al dia les més variades técniques de manipulació i persuasió tradicionals, des del rentat de cervell fins a les tècniques de marketing, des de l'espectacle fins a la publicitat. Llibre exhaustiu i complet on l'autor es presenta com a defensor d'un ús més emancipador de les noves TIC decebut i preocupat pels problemes per a la salut mental i la vida social que pot arribar a causar una deriva manipulativa que automatitzaria tot incrementat exponencialment les possibilitats d'influència coercitiva sobre les persones.
Claessens, M. (1998): La tècnica contra la democràcia. La Campana, Barcelona. Aquest text intenta explicar els riscos per a la democràcia del creixement desbocat de la tècnica, que ell interpreta en situació de "ruptura" amb la societat des del moment en que no és controlada per aquesta sinó que, ben al contrari, la tècnica instrumentalitza als homes en benefici del seu creixement més enllà de tota mesura raonable i humana. L'autor també descriu mecanismes per intantar controlar el creixement de la tècnica per part de la societat, com l'increment de les tasques de divulgació sobre la tècnica i els seus efectes o una major visibilitat dels debats públics sobre les opcions científiques i tècniques, o bé l'augment de la transparència sobre com es viuen, es creen i es desenvolupen la ciència i la tècnica de forma realista i quotidiana.
En un proper missatge us adjuntaré més bibliografia que estic llegint, ara sobre mitjans de comunicació de massa i com tractar-los a l'escola.
Sartori, G. (1998): Homo videns. La sociedad teledirigida. Taurus, Madrid. Aquesta obra explica, des del punt de vista d'un famós politòleg italià, l'impacte polític de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en general i de la televisió en particular. D'una forma molt crítica, explica com es forma l'opinió pública en les nostres societats mediàtiques, el procés d'emotivització de la política, el retrocés de la informació tradicional i l'augment de la desinformació, processos que configuren una nova forma de viure la societat i la politica i que ell sintetitza en l'expressió "homo videns" en oposició a "homo sapiens". Per a apocalíptics de la vella escola d'Umberto Eco.
Rushkoff, D. (1999):Coerción. Por qué hacemos caso a lo que nos dicen. La Liebre de Marzo, Barcelona. Aquest llibre ens descriu, de forma molt amena però alhora rigorosa, la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a coercionar els ciutadans, basant-se, i aquesta és la novetat del llibre, en la capacitat d'aquestes tecnologies per actualitzar i posar al dia les més variades técniques de manipulació i persuasió tradicionals, des del rentat de cervell fins a les tècniques de marketing, des de l'espectacle fins a la publicitat. Llibre exhaustiu i complet on l'autor es presenta com a defensor d'un ús més emancipador de les noves TIC decebut i preocupat pels problemes per a la salut mental i la vida social que pot arribar a causar una deriva manipulativa que automatitzaria tot incrementat exponencialment les possibilitats d'influència coercitiva sobre les persones.
Claessens, M. (1998): La tècnica contra la democràcia. La Campana, Barcelona. Aquest text intenta explicar els riscos per a la democràcia del creixement desbocat de la tècnica, que ell interpreta en situació de "ruptura" amb la societat des del moment en que no és controlada per aquesta sinó que, ben al contrari, la tècnica instrumentalitza als homes en benefici del seu creixement més enllà de tota mesura raonable i humana. L'autor també descriu mecanismes per intantar controlar el creixement de la tècnica per part de la societat, com l'increment de les tasques de divulgació sobre la tècnica i els seus efectes o una major visibilitat dels debats públics sobre les opcions científiques i tècniques, o bé l'augment de la transparència sobre com es viuen, es creen i es desenvolupen la ciència i la tècnica de forma realista i quotidiana.
En un proper missatge us adjuntaré més bibliografia que estic llegint, ara sobre mitjans de comunicació de massa i com tractar-los a l'escola.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
