Primera bibliografia

Per als qui volgueu acompanyar-me en aquesta reflexió sobre educació i tecnologia, us presento una primera llista d'obres sobre el tema més general i introductori de les relacions entre ciència, tecnologia i societat que us pot servir d'estímul per consultar-la o per saber sobre quins materials començo a construir coneixement, en quins materials fonamento la meva reflexió.

Sartori, G. (1998): Homo videns. La sociedad teledirigida. Taurus, Madrid. Aquesta obra explica, des del punt de vista d'un famós politòleg italià, l'impacte polític de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en general i de la televisió en particular. D'una forma molt crítica, explica com es forma l'opinió pública en les nostres societats mediàtiques, el procés d'emotivització de la política, el retrocés de la informació tradicional i l'augment de la desinformació, processos que configuren una nova forma de viure la societat i la politica i que ell sintetitza en l'expressió "homo videns" en oposició a "homo sapiens". Per a apocalíptics de la vella escola d'Umberto Eco.

Rushkoff, D. (1999):Coerción. Por qué hacemos caso a lo que nos dicen. La Liebre de Marzo, Barcelona. Aquest llibre ens descriu, de forma molt amena però alhora rigorosa, la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a coercionar els ciutadans, basant-se, i aquesta és la novetat del llibre, en la capacitat d'aquestes tecnologies per actualitzar i posar al dia les més variades técniques de manipulació i persuasió tradicionals, des del rentat de cervell fins a les tècniques de marketing, des de l'espectacle fins a la publicitat. Llibre exhaustiu i complet on l'autor es presenta com a defensor d'un ús més emancipador de les noves TIC decebut i preocupat pels problemes per a la salut mental i la vida social que pot arribar a causar una deriva manipulativa que automatitzaria tot incrementat exponencialment les possibilitats d'influència coercitiva sobre les persones.

Claessens, M. (1998): La tècnica contra la democràcia. La Campana, Barcelona. Aquest text intenta explicar els riscos per a la democràcia del creixement desbocat de la tècnica, que ell interpreta en situació de "ruptura" amb la societat des del moment en que no és controlada per aquesta sinó que, ben al contrari, la tècnica instrumentalitza als homes en benefici del seu creixement més enllà de tota mesura raonable i humana. L'autor també descriu mecanismes per intantar controlar el creixement de la tècnica per part de la societat, com l'increment de les tasques de divulgació sobre la tècnica i els seus efectes o una major visibilitat dels debats públics sobre les opcions científiques i tècniques, o bé l'augment de la transparència sobre com es viuen, es creen i es desenvolupen la ciència i la tècnica de forma realista i quotidiana.

En un proper missatge us adjuntaré més bibliografia que estic llegint, ara sobre mitjans de comunicació de massa i com tractar-los a l'escola.