Segona bibliografia

Seguint amb el missatge anterior, us comento part de la bibliografia que estic consultant per tal de donar-vos referències que podeu tenir en compte en les vostres pròpies indagacions o considerar com a fonament del que vindrà més endavant. En aquest cas la temàtica escollida es centra en el paper dels mitjans de comunicació audiovisual, i en especial la TV, en els àmbits cultural i social, tot procedint a una de-construcció i anàlisi multidimensional d’aquest mitjà i a enunciar la resposta educativa que requereix. Espero que la selecció us agradi:

Urra, J.; Clemente, M. i Vidal, M.A. (2000). Televisión: impacto en la infancia. Siglo XXI, Madrid. Amb aquest llibre, Javier Urra, antic Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, i dos professors universitaris especialitzats en psicologia infantil analitzen l’estat de la qüestió dels debats existents sobre l’impacte de la televisió en la infància, amb 4 eixos fonamentals: fomenta la TV la violència dels nens? Com es socialitzen els nens mitjançant la TV? Quines característiques té i hauria de tenir la programació infantil? Quin és l’impacte de la globalització cultural audiovisual sobre els infants? Defugint tòpics i receptes senzilles, amb arguments complexos difícils de resumir sense caure en esquematismes, els autors critiquen la dependència del nen respecte al televisor, el seu impacte negatiu sobre el desenvolupament comunicatiu i altres habilitats alternatives al visionat de la TV, la manca de protecció dels nens envers determinats continguts audiovisuals, la perversió de molta programació infantil violenta... El llibre acaba amb unes recomanacions per a pares, administracions, televisions, i el que més ens interessa, educadors: estudiar pros, contres i característiques del llenguatge audiovisual, analitzar-lo amb continguts variats, aprendre a emprar la televisió ordenadament i de forma temporalment equilibrada, emprar-la com a recurs pedagògic, crear produccions audiovisuals pròpies i analitzar-les....

Esparza, J.J. (2001): Informe sobre la televisión.Criterio Libros, Madrid. Aquest text aspira a donar una visió analítica de conjunt sobre la televisió centrada en l’actual creixement de la desinformació, l’ocultació d’informació rellevant i significativa, la degradació dels estàndards culturals, i el creixent paper deseducatiu de les noves generacions que compleix el mitjà televisiu. En relació a aquest darrer aspecte es comenta especialment la dificultat que suposa la televisió actual per desenvolupar la intel·ligència abstracta dels nens, la seva adaptació a una realitat no fictícia i a la velocitat real dels canvis efectivament esdevinguts, així com un debilitament del caràcter i l’autodisciplina. Es comparen nens que veuen televisió i nens que no en veuen, es proposen mesures educatives com un diàleg constant amb els nens i nenes sobre els continguts televisius que veuen i una vigilància sobre els valors transmesos, oferir models de conducta i actituds contraposats..... El llibre analitza les reaccions de crítics, polítics, intel·lectuals i professionals del medi davant aquesta situació i conclou amb determinats índexs del fracàs de la televisió: fracàs artístic, fracàs educatiu, fracàs democràtic, fracàs cultural, fracàs “epistemològic”......

Moncada, A. (2000): Manipulación mediática. Libertarias/Prodhufi, Madrid. En aquesta obra l’autor analitza les tres funcions bàsiques de la televisió (educar, informar i entretenir), la convergència de totes tres, els poders que són associats a cadascuna de les funcions, i la repercussió de tot plegat en la democràcia i el procés comunicatiu global dins de la societat. Entre d’altres factors, el llibre critica la desaparició de valors tradicionals positius en benefici del model cultural nord-americà; l’increment de la manipulació, desinformació i concentració informatives; la relativització del diàleg democràtic i l’erosió de la cultura cívica...En relació a l’àmbit educatiu, cal destacar la convergència del model educatiu neoliberal amb els missatges ideològics del mitjà televisiu, amb conseqüències catastròfiques per a la igualtat d’oportunitats: “la educación de los caballeros es sólo para caballeros”, arriba a afirmar un Ministre d’educació europeu. El llibre conclou amb entrevistes a diferents professionals (un periodista, un pedagog, un psicòleg, un politòleg) on aquests analitzen l’impacte televisiu sobre el seu camp professional.

Cubells, M. (2003): ¡Mírame, tonto!Las mentiras impunes de la tele. Robinbook, Barcelona. En aquest text, l’autora fa una anàlisi detallada i profunda, des de dins, de la “teleescombraria, teleporqueria o com la volgueu anomenar”. Amb ironia però sense cap concessió, estudia les intrigues que envolten aquests programes, els mecanismes del telespectador que s’intenten activar, els interessos que es promouen i altres interessants aspectes d’aquest tipus de programes. Resulta molt xocant alhora que valuós i valent que una professional del medi faci aquesta autocrítica tan ferotge de la tasca que ha fet fins ara, tot denunciant aquells que impulsen unes dinàmiques “delirants” i aquells que les segueixen traicionant les normes ètiques i morals més elementals. En definitiva, un document únic de gran valor educatiu per a adults que mostra nua una parcel·la de la realitat audiovisual que cal saber com traslladar als nens de forma equilibrada i justa, qüestió ben complicada que l’autora no s’atreveix a tractar a fons més enllà de la pura i dura abstinència televisiva.

Obach, X. (1997): El tratamiento de la información y otras fábulas. Anaya, Madrid. En aquesta obra s’intenta fomentar una lectura crítica dels programes informatius de la televisió fugint de la crítica apocalíptica i perseguint l’autonomia crítica del telespectador, que el capaciti per a sotmetre allò vist a filtres pertinents i de reconèixer els condicionants reals del treball periodístic a fi de poder ser realista respecte a allò que es pot (i allò que no es pot) esperar del mitjà televisiu. S’analitzen els punts forts del mitjà (força, credibilitat, emoció de la imatge, capacitat d’influència, continuïtat temporal) i, sobretot, les seves debilitats, a fi de desmitificar-lo (debilitats expressives, debilitats estructurals i limitacions empresarials) i de presentar les respostes a aquestes debilitats. En tractar la qüestió del realisme dels continguts es defensa la idea de que les errades no obeeixen a perverses manipulacions sinó a les limitacions tècniques del mitjà, que la majoria de la població desconeixem. I es conclou amb un apartat sobre com hauria de ser la resposta educativa a la televisió: persecució de l’autonomia crítica i productiva de material audiovisual, renovació de la metodologia docent en aquest àmbit, establiment d’objectius realistes i establiment de responsabilitats individuals davant el mitjà. A més, el llibre està farcit d’exercicis didàctics relacionats amb la televisió: construir una entrevista, contrast de diverses fonts documentals amb la font audiovisual, creació d’un audiometre a l’aula, elaborar una notícia per ser llegida i representada en 30 segons....a fi de fer-nos més conscients de les limitacions del mitjà.

En el proper missatge intentaré proporcionar-vos alguns recursos web sobre la interacció entre Ciència, Tecnologia i Societat.