Primera autoavaluació de l'aprenentatge fet

El procés de reflexió sobre la temàtica CTS i la definició, sentit, abast i fonament de la Tecnologia educativa continua! A més de les pistes que us he anat proporcionant en missatges anteriors, ara us presento un altre tipus de missatge: després de realitzar algunes activitats d'aprenentatge pròpies, autoavaluo aquest aprenentatge tot decidint si hi ha hagut aprenentatge significatiu. L'objectiu de tot plegat és el següent: reflexionar progressivament, al llarg de diferents sessions i després de realitzar diferents activitats d'aprenentatge, sobre si he après de manera significativa (com assenyalen els cànons actuals de la pedagogia, aquest és el tipus ideal d'aprenentatge) i si les noves tecnologies m'han ajudat a fer aquest aprenentatge. Es tracta, en definitiva, d'un model inductiu: primer tinc l'experiència d'aprenentatge significatiu mediat per les TICs, després reflexiono sobre ella i així estic en disposició de planificar pel meu compte activitats de disseny, desenvolupament i avaluació d'activitats d'aprenentatge mediades per les TIC. Un procés d'aprenentatge rigorosament constructivista on s'utilitzen les TICs de manera reflexiva com a suport de l'aprenentatge! Espero que aquesta estratègia us sigui útil!



Comencem. Les primeres activitats d'aprenentatge que he fet es basaven en llegir certs textos sobre la temàtica CTS, participar en un debat sobre el tema i elaborar mapes conceptuals i argumentatius. El debat en principi no us pot ser accessible, ja que pertanyen a la Intranet de la UOC. Un dels textos no està disponible i l'altre, un article de Doménech i Tirado, ja us vaig indicar on obtenir-lo en un missatge anterior, us el recordo:

http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html



Els mapes conceptuals que he elaborat de moment són dos: en aquest missatge us adjunto a continuació el primer, relatiu al text de Doménech i Tirado. En un proper missatge us adjuntaré el segon, que engloba el primer i altres lectures i el debat.

A partir d'aquests elements-malauradament insuficients-us adjunto a continuació les cinc conclusions que vaig obtenir respecte al meu procés d'aprenentatge. Heu de pensar que estem en els primers assajos d'aquesta metodologia i que jo encara no tenia molt clara la finalitat d'aquesta feina, raó per la qual potser les meves explicacions no s'adiuen totalment al que es demanava. Prometo millorar en properes entregues!

Conclusions respecte a aquesta activitat d'aprenentatge:

"En primer lloc, he de dir que aquest procés d’aprenentatge ha estat molt ben guiat i organitzat pel consultor per tal de permetre un aprenentatge significatiu. Així, el debat estava ben organitzat: estructura argumentativa recalcada pel format, intervenció de síntesi, diversitat de fils de conversa per a tots els grups, limitació del nombre de participacions... També l’estructura docent proporcionada per realitzar els mapes conceptuals estava ben organitzada, amb tots els suports i ajudes necessaris per orientar la tasca a realitzar de forma adequada. En diversos moments, en diverses situacions, de diverses formes....s’estimulava a tornar un i altre cop sobre els mateixos arguments, treballant-los i aprofundint-los. Aquestes característiques han comportat una bastida òptima per a sostenir el procés de reflexió sobre els temes proposats que he aprofitat amb un treball personal que permetés donar solidesa a la construcció apuntada.

En segon lloc, paral·lelament al treball sobre els continguts conceptuals que he anat descrit en aquest informe, ha continuat el procés d’aprenentatge de les noves tecnologies per la via de l’aprenentatge autònom i pràctic: continuo publicant en el blog, continuo aprenent sobre el blog, he après a descarregar programes, a manegar el programari CMAP, he après a cercar imatges per Internet, passar-les al programa Paint, transformarles en imatges BMP per així poder-les incorporar al programa CMAP durant la confecció de l’A-MAP (els arxius d’imatge d’extensió .wmf no eren reconeguts pel programa), m’he familiaritzat més amb els mecanismes de fil de conversa del debat...

En tercer lloc, he de dir que els meus coneixements (i actituds) previs han estat alhora una oportunitat i una càrrega:
a)Oportunitat perquè m’han permés familiaritzar-me ràpidament amb alguns conceptes abstractes clau com societat, tecnologia i ciència, m’han proporcionat una perspectiva històrica de les relacions entre tots tres conceptes a nivell social i a nivell teòric-acadèmic, m’han proporcionat exemples concrets sobre l’aplicació de la tecnologia en la societat (com el cas dels cultius transgènics), m’han orientat cap a lectures complementàries profitoses i han guiat, mitjançant les actituds prèvies envers el tema, la direcció del meu procés d’aprenentatge vers a finalitats emancipadores des d’una òptica d’esquerres i crítiques amb molts aspectes de la dinàmica sociotècnica actual.
b)Càrrega perquè l’excessiu to crític envers les tecnologies dels meus coneixements previs i una excessiva perspectiva “observadora” i contemplativa des de fora de la tecnologia, tal com correspon als requisits epistemològics de la sociologia, em distanciaven d’un enfocament més actiu i compromés, més implicat en l’ús quotidià i els reptes reals i concrets que suposa habitualment la tecnologia en els nostres dies. En aquest sentit, potser l’aprenentatge més important que he realitzat ha estat un canvi actitudinal: es pot estar en contra de molts dels usos actuals de la tecnologia, i em reafirmo en la crítica per exemple dels missatges de la majoria dels mitjans audiovisuals actuals o de la desinformació flagrant en els diaris i revistes més difosos, però també cal assumir que la solució no rau en amagar-se en una cova i refusar globalment la tecnologia, o fer com si no existís, sinó pel contrari, apropiar-se-la i donar-li un ús alternatiu. Com els ganivets, que poden servir per cuinar o per assassinar sense que a ningú se li acudeixi prohibir-los. De la mateixa manera que en l’exemple del ganivet, la tecnologia no ho fa tot: és una eina que pot ser útil però no és garantia de res si es fa un ús inadequat. Educativament parlant, això implica que cal una aplicació fonamentada de la tecnologia per garantir un aprenentatge significatiu, no és suficient una aplicació superficial o a la babalà.

En quart lloc, considero que he fet un treball d’aprenentatge significatiu perquè jo he acomplert amb els seus requisits (estava motivat, he connectat amb coneixements previs) així com el material estava ben organitzat pel consultor, tal com he esmentat abans (permetent la significació lògica del material, tercer requisit de l’aprenentatge significatiu). He atorgat significat a l’aprenentatge i a més li he donat un sentit afectiu, donat que actituds molt arrelades davant la tecnologia de caire polític amb forta càrrega emocional, s’han modificat com a resultat d’aquest aprenentatge. La utilització de mapes conceptuals ha permès perfilar detalladament una representació jeràrquica de les relacions entre conceptes que configuren una xarxa conceptual relativa a aquesta matèria o domini. També apostaria perquè s’ha realitzat un canvi conceptual respecte als coneixements previs, una reestructuració com he esmentat abans, i que es caracteritza per haver estat fruit d’una construcció personal que conclou amb una nova visió pròpia de la tecnologia en general( controlada democràticament, amb participació ciutadana, amb apropiació popular de les noves tecnologies) més positiva i més militant, més participativa que abans i, sobretot, una visió molt més ajustada, detallada i completa del rol que la tecnologia educativa ha de jugar en el camp educatiu , qüestió sobre la qual partia d’uns coneixements nuls sobre la matèria i sobre la qual he hagut d’escollir entre les diferents formes de conceptualitzar la TE.

En cinquè lloc, a nivell personal, estic satisfet de l’aprenentatge realitzat, autoavaluo positivament la tasca feta i em plantejo relacionar-la amb altres matèries i aprenentatges: per exemple, com pot la tecnologia contribuir a la construcció social de la realitat que van descriure els sociòlegs Berger i Luckman fa ara trenta anys en un llibre clau de la sociologia contemporània. Penso aprofundir-hi així que tingui temps, perquè és un tema molt interessant per mi i alhora de molta aplicació educativa. Altre aspectes rellevant que queden pendents: a)aprofundir en formes alternatives de comprendre la Tecnologia Educativa, si més no per contrastar-les amb el model esbossat en el mòdul 1, molt satisfactori per a mi, però que segurament podria millorar-se; b) aprofundir en altres bases de fonamentació de la TE a més de les estudiades pel mòdul 1, ja que ni les aportacions dels companys al debat, ni les lectures complementàries, ni la meva reflexió personal s’han orientat en aquesta direcció; i també queda pendent aprofundir més en concret sobre possibles pertorbacions que es poden donar en els processos de comunicació aplicats a l’ensenyament mediat per TICs. També caldrà observar les aportacions dels companys en aquest àmbit que puguin penjar en els seus blogs, amb la finalitat d’adquirir més matisos i idees interessants que ells puguin haver elaborat en els seus processos respectius de construcció de coneixements."

En fí, com us comento aquests text és només una primera aproximació a la metodologia que he indicat a l'inici del missatge. Espero anar polint-la a mesura que la reflexió es vagi enriquint amb activitats d'aprenentatge posteriors.

En el proper missatge us adjuntaré el segon mapa conceptual, imprescindible per avaluar aquestes conclusions de forma més ajustada. Fins aviat!!